Fons incorporats: Joan Valls Jordà

Joan Valls Jordà
Joan Valls Jordà
Joan Valls Jordà
  1. ÀREA D’IDENTIFICACIÓ [+/-]
    1. Codi de referència.
      ES Alcoi. Arxiu Històric Municipal. AMA. Fons Joan Valls Jordà
    2. Títol.
      Arxiu personal de Joan Valls Jordà
    3. Data.
      1934–2001
    4. Nivell de descripció.
      Fons
    5. Volum i suport de la unitat de descripció.
      8 u.i. Paper i fotografies.
  2. ÀREA DE CONTEXT [+/-]
    1. Nom del productor.
      Joan Valls Jordà
    2. Història institucional/ressenya biogràfica.
      Joan Valls i Jordà va nàixer a Alcoi (l’Alcoià) l’any 1917. Als catorze anys començà a treballar en la indústria tèxtil. Alhora, però, duia a terme la seua formació autodidacta, que s’inicià amb la lectura de clàssics castellans com Machado, Guillén o Salinas. La seua vocació com a escriptor de creació pren forma ben aviat: el 1934 escriu el sainet satíric Quatre de la terra. I el 1936 el seu primer poemari -en castellà-, Sol y nervio. Durant la Guerra d’Espanya (1936-1939), la seua militància com a republicà determinà el seu empresonament. Fou alliberat el 1940, i un any després publica el llibre de poemes Guirnaldillas del nacimiento. A continuació passa per una etapa de silenci i reflexió fins que el 1947 publica el seu primer poemari en català: La cançó de Mariola. El 1952 guanya els Jocs Florals de Sueca amb el poema "Elegia de l’àngel". Un any després publica el poemari L’home pot ésser àngel, i a continuació Presoner de l’ombra (1955), Grumet a soles (1958) i L’íntim miratge (1959). Durant la dècada dels seixantes obté diversos guardons per la seua obra literària. Guanya el Premi Ciutat de Barcelona amb Paradís en blanc (1964), el Ciutat de Palma amb Les roses marginals (1965) i de nou el Ciutat de Barcelona i el Premi València amb Versos a Sara (1967). El 1969 publica Posicions terrenals, que representa un acostament a la lírica realista típica de la dècada en el context valencià. A principis dels anys setantes apareix Hereu de solituds (1972), un dels poemaris més significatius de la seua producció. A continuació es publiquen Breviari d’un eremita urbà (1975, guanyador del Premi Ausiàs March de Gandia) i Cent serafins (1975). El 1978 veu la llum Les hores vives, poemari que sintetitza bona part dels temes anteriors. Els anys posteriors publica Temps de saó (1979), Obra poètica (1981, que arreplega la producció fins al 1975), A cavall de la vida (1983, antologia de la poesia escrita entre 1955 i 1969), Sonets de la fita obscura (1984) i Anys i paranys (1985). L’any 1986 apareix Quadern vermell, l’últim poemari que publicaria en vida. Joan Valls mor l’any 1989, quan preparava el poemari La rosa quotidiana (que es publicaria pòstumament el 1990). Al llarg dels anys norantes, la publicació d’obres de Valls ha estat constant: han aparegut diverses antologies poètiques, així com sainets satírics. Aquesta prolífica activitat com a escriptor l’ha situat com una de les màximes figures de la generació poètica valenciana dels cinquanta.
    3. Forma d’ingrés.
      A l’octubre de 2004 fue cedit en depòsit a l’Arxiu Municipal d’Alcoi per conveni signat entre la família del productor i l’Ajuntament d’Alcoi.
  3. ÀREA DE CONTINGUT I ESTRUCTURA [+/-]
    1. Abast i contingut.
      El fons personal de Joan Valls Jordà conté una gran quantitat de producció inèdita. Pel que sembla és un fons poc estudiat i la sèrie de correspondència, per exemple, és un bon element per conèixer la recuperació escrita de la llengua autòctona durant la postguerra, així com les relacions que Valls manté amb altres escriptors i amb l’exili.
    2. Organització.
      1. Correspondència (1947–1989)
      2. Correspondència de Sara Colomer (1945–2001)
      3. Dossier de premsa (1947–2001)
      4. Obra original breu
      5. Obra major: Teatre i Poesia. Amb un  total de 143 obres originals, la major part inèdites. Podem destacar: l’òpera en tres actes “Jofré” (1965), amb música del mestre Amand Blanquer, “Fuites al blau”  (1953), amb il·lustracions de Manuel Vivó; “Pájaros de eternidad” (1945), amb il·lustracions d’Arjona, i “Tast d’eternitat” (1964), amb il·lustracions de Miquel Mataix.
      6. Col·lecció fotogràfica, amb un fons de 200 fotografies, entre 1934 (una fotografia de grup dels membres de la “Nova” a l’Orà) i 1995. Aquesta col·lecció està disponible a la Fototeca Municipal.
  4. ÀREA DE CONDICIONS D’ACCÉS I UTILITZACIÓ [+/-]
    1. Condicions d’accés.
      Es tracta de fons generats per un particular, però, tot i que no ha transcorregut la restricció marcada per la llei de 25 anys des de la mort del productor, els representants del productor, donat el caràcter de la documentació cedida, faciliten l’accés a a documentació. L’accés està subjecte a la legislació vigent: Llei 16/1985, del Patrimoni Històric Espanyol, Llei 30/1992, de Règim Jurídic de les Administracions Públiques i del Procediment Administratiu Comú; Llei 4/1998, del Patrimoni Cultural Valencià; Llei 15/1999, de Protecció de Dades de Caràcter Personal, tenint en compte que aquesta no impedix l’accés a la documentació que, segons s’establix en la Llei 16/1985 i en la d’arxius de la comunitat autònoma, tinga la condició d’històrica; Llei 3/2005, d’Arxius de la Comunitat Valenciana; Reglament de l’Arxiu Municipal d’Alcoi. Pel que fa a la producció escrita de caràcter literari està subjecta a allò que determina la Llei de Propietat Intel·lectual.
    2. Instruments de descripció.
      Quadre de classificació i inventari.
  5. ÀREA DE CONTROL DE LA DESCRIPCIÓ [+/-]
    1. Nota de l’arxiver.
      Josep Lluís Santonja Cardona.
    2. Regles o normes
      ISAD(G)
    3. Data de la descripció
      2001

Expandir : Punxe per a veure tot el contingut

Contreure : Punxe per a mostrar tan sols el primer nivell